Una mica d'història del Aikido i Aiki Catalunya.

L'origen del Aikido es deu a Morihei Ueshiba (Tanabe, Japó 1883-1969), i a la turbulenta història de Japó, que durant centenars d'anys no va deixar de viure en permanent estat de guerra civil entre els nobles dels diferents clans que van governar el país. Fruit d'una civilització desenvolupada entre guerres, el Japó feudal que va donar vida al Zen (il·luminació), o al Cha no yu (cerimònia del te) com a expressions d'una refinada i mil·lenària cultura, també va forjar temibles exèrcits, armats no solament amb la coneguda katana (sabre), sinó amb un menyspreu a la mort que els seus enemics respectaven i temien. Aquests exèrcits eren comandats per samurai (guerrer), una casta d'oficials que es dedicava en cos i ànima al desenvolupament del Budo (Via Marcial). Dins de la practica del Budo van arribar a convergir diferents disciplines, les pròpies de lluita, denominades Bujutsu (tècniques de lluita), i altres considerades espirituals, com el Za-zen (meditació assegut). Amb el temps, la unió d'aquestes disciplines va forjar el naixement del Bushido (Via del Guerrero), un codi de conducta encaminat a desenvolupar una sèrie de virtuts físiques i morals que convertís al Samurai en un ser preparat per lluitar sense temor algun. El Bushido va néixer aproximadament sobre el segle I de nostra era, fins que en 1868 es va donar per conclòs el sistema feudal i de castes que regia la vida dels japonesos.

És a partir de llavors quan el Budo deixa de ser una pràctica reservada a la casta militar i es permet el seu estudi per part de persones de condició prominent com a funcionaris d'alt rang o membres de famílies influents. El Budo, com a disciplina estrictament militar, va perdre el secretisme i el poble va poder començar a practicar els seus continguts. Gràcies a ell naixerien arts marcials tan conegudes com el Judo, el Karate, el Kendo o el mateix Aikido.

El Aikido amb tal denominació no va néixer fins a Febrer de 1942, en plena Guerra del Pacifico. A l'edat de 59 anys, marcat pels esdeveniments que estaven ocorrent, Morihei Ueshiba registrava legalment i es decidia fer públic un art marcial que va trigà mes de 30 anys a desenvolupar. Ueshiba va creure comprendre que el Budo anava mes allà d'unes tècniques de lluita. Per a ell, el Aikido contenia els elements necessaris per a la Pau i la no-violència.

Després de la 2a Guerra Mundial i durant el protectorat d'EUA, les Arts Marcials van estar prohibides durant anys per motius de control polític i social, però amb el seu posterior enlairament econòmic, Japó no solament va començar a exportar béns de consum, també part de la seva cultura mil·lenària. I un dels aspectes d'aquesta cultura eren les arts marcials tradicionals, entre les quals es trobava el Aikido. Sobre els anys cinquanta el Aikido és introduït a Europa de la mà d'instructors que havien estudiat directament amb Ueshiba, i una mica mes tarda d'una dècada arriba a Espanya, a través de Yasufusa Kitaura.

Quan Morihei Ueshiba mor a l'abril de 1969, el seu fill Kisshumaru (Ayabe, Japó 1921-1999), ja portava gairebé 30 anys mostrant el Aikido pel món. Organitza seminaris a Europa i EE.UU, congressos internacionals, etc. Al desembre de 1992 Kishumaru Ueshiba rep el titulo de Doctor Honoris causa per la Universitat Politècnica de València.

A la fi dels seixanta, Catalunya rep nombroses visites de Kitaura, gràcies a les quals, uns anys mes tard, acaba formant-se la primera generació d'instructors de Aikido. Avui dia, després de més de trenta anys de pràctica de Aikido, són milers els practicants d'aquesta disciplina i vàries les associacions que els agrupen. De fet, a nivell estatal un dels col·lectius mes importants en nombre de practicants es troba a Catalunya. Així mateix són nombroses les entitats, tant públiques com a privades, que d'una forma o una altra han optat per promocionar la pràctica d'aquest art. Passats els primers anys, Kitaura arriba a un acord amb la Federació Espanyola de Judo i Esports Associats, on acaba formant un equip de tècnics entre els quals es troba Jordi Amorós, el qual acaba dirigint la secció de Aikido en la FEJYDA. Anys mes tarda decideix desvincular-se d'aquesta federació per acabar formant, al costat d'antics alumnes entre els quals es troba Jaume Segura, la seva pròpia organització, la "Associació Cultural Aiki Catalunya. Escola d'Aikido Tradicional de Catalunya".

A l'actualitat, són centenars de milers les persones que sense distinció de sexe, edat, creences religioses o polítiques, practiquen Aikido per tot el món. A tots ells els uneix el desig de millorar la seva qualitat de vida mitjançant la practica d'un Art Marcial no violent que fomenta el respecte per un mateix i pel seu entorn.