En el repertori bàsic de les tècniques d'Aikido destaquen certs conceptes, el primer d'ells els desplaçaments circulars que caracteritzen aquest art marcial. Aquests desplaçaments freqüentment són envoltants, atorgant al defensor (tori) una energia cinètica que compensa la possible inferioritat física davant el seu adversari. Es busca guanyar estabilitat mitjançant el desequilibri de l'atacant (uke).

Aquesta estratègia de circularitat també s'aplica en el control de les luxacions, ja que és l'únic mètode que respecta la naturalitat de les formes del cos d'uke. De fet, són molt poques les luxacions que bloquegen les articulacions en sentit contrari al desenvolupament natural de les extremitats.

Les projeccions son un altre dels elements tècnics que caracteritzan i diferencian l'Aikido d'altres arts. Les projeccions són realitzades amb la idea de "donar sortida" a tota la inèrcia creada pel moviment conjunt entre tori i uke. També s'estudien les caigudes com un element més de la pràctica quotidiana.

L'entrenament amb les armes tradicionals de l'Aikido com el bokken, jo i tanto (sabre, bastó i daga tots de fusta), és el complement utilitzat per entendre i perfeccionar molts dels conceptes tècnics que conté aquest art marcial.